Marina Abramović

Quan es tracta de Marina Abramović, la línia entre l’art i l’artista es torna difusa. Com a figura clau en el món de l’art performatiu i conceptual, Abramović és coneguda per la seva agosarada exploració del cos, la ment i l’esperit. Involucrar voluntàriament el seu cos físic en la creació d’art ha fet que la seva obra sigui llegendària, mítica, operàtica i cada vegada extraordinària en la seva claredat.

El viatge artístic d’Abramović va començar en la dècada de 1960 quan es va matricular a l’Acadèmia de Belles Arts de Belgrad. Va ser durant aquest temps quan va començar a experimentar amb l’art performatiu, un mitjà que arribaria a definir la seva carrera.

Com a ex iugoslava, Marina Abramović prové “d’un país que ja no existeix”. Abraçant l’esperit radical de l’època, Abramović es va endinsar en temes de dolor, resistència, la condició humana i la participació de l’espectador, exigint una relació entre l’art i l’audiència. Per a Abramović, l’espai performatiu és un reflex del nostre món: l’energia es dóna i es pren; el que succeeix ha de ser acceptat.

Al llarg de la seva carrera, Abramović ha continuat empentant els límits del seu treball, sovint sotmetent-se a condicions físiques i psicològiques extremes en la recerca de la veritat i l’autodescobriment. L’obra d’Abramović convida les audiències a confrontar cadascuna de les seves vulnerabilitats i explorar.